L'edició genètica
12.09.2023
Després de la publicació el mes de juliol passat de la proposta de regulació de l'edició genètica per part de la comissió, em sembla interessant conèixer, encara que de manera resumida, de que es tracta. Es pot dir que l'edició genètica és una nova eina molecular que permet editar o corregir el genoma de qualsevol cèl·lula, de manera precisa, econòmica i sense introduir gens estranys al genoma editat. La informació genètica que conté cada molècula d'ADN és el component de tots els gens que posseeix cada ésser viu i la que dóna lloc a totes les característiques físiques.
Es tracta d'una tècnica d'edició genètica per aconseguir mutacions i, per tant, varietats, però actuant sobre el genoma propi amb una tècnica que consisteix a tallar i enganxar. S'assembla molt més als petits canvis que ocorren a la natura o a la mutagènesi que es realitza des dels anys 50. Però amb CRISPR es fa d'una manera molt més precisa i controlada. És a dir, permet una cosa molt important: controlar la mutació concreta que es vol obtenir. A la mutagènesi aleatòria (que és la tradicional que s'ha fet des de fa milers d'anys fins a l'actualitat) es desconeix quin serà el resultat que s'aconseguirà; amb la tècnica CRISPR, per contra, s'hi introdueix una única mutació, la que es vol fer, de manera que els resultats queden així perfectament controlats.
Les varietats agrícoles actuals s'obtenen a l'atzar mitjançant mutagènesi, provocades per agents químics o físics. En aquest procés es desestimen la gran majoria dels mutants obtinguts per cultivar únicament aquells que tenen propietats desitjables. Les noves tècniques d'edició genètica permeten obtenir varietats igualment valuoses, però de manera més senzilla, més barata, més ràpida i amb molt més control que mitjançant la mutagènesi indiscriminada.
L'edició genètica es pot aplicar tant per millorar els cultius vegetals –principalment cereals, llegums, fruites i hortalisses– com els aliments d'origen animal. També s'empra en tractaments farmacològics per combatre malalties humanes amb base genètica, com distròfies musculars que impedeixen als pacients qualsevol mobilitat, diversos tipus de càncer, la malaltia d'Alzheimer, Parkinson, etc.
És una revolució científica: l'efectivitat, la rapidesa i la senzillesa amb què és possible millorar el component genètic ha generat grans expectatives, no només en la biologia molecular relacionada amb l'agricultura i la ramaderia sinó també en biomedicina.
Jesús Domingo Martínez
11.09.2023
|
