El malbaratament alimentari a les llars
25.09.2023
Segons recull la proposta de directiva al Parlament Europeu i al Consell pel qual es modifica la directiva 2008/98CE sobre residus. “El 53% dels residus alimentaris són generats per les llars, seguides pel sector de la transformació i la fabricació (20%)”. Per reduir-ho, la CE proposa que els Estats membres redueixin en un 30% per càpita el malbaratament en el comerç minorista i el consum (llars, restaurants i serveis de restauració) fins al 2030. Em sembla correcta aquesta proposta.
Recordo que els residus alimentaris són els aliments rebutjats i les parts no comestibles associades (com ossos o parts dures de la fruita). Els residus alimentaris es produeixen a totes les fases de la cadena alimentària, des de la granja i/o el camp fins a la taula. Tot i això, la major part es genera en el consum, que és un àmbit d'interès clau per als programes de prevenció del malbaratament d'aliments.
Després del primer seguiment a escala de la UE del malbaratament d'aliments d'acord amb una metodologia comuna de la UE, Eurostat va estimar que el 53% dels residus alimentaris generats a la UE es produeixen a les llars, el 7% al comerç al a l'engròs i al detall i el 9% a restaurants i serveis de restauració. Altres sectors que contribueixen al malbaratament d'aliments a la UE són la producció primària (11%) i la transformació i fabricació d'aliments (20%).
El malbaratament d'aliments té, a més, un fort impacte econòmic, social i mediambiental. Cada any es generen a la UE prop de 89 milions de tones de residus alimentaris (131 quilos per habitant), cosa que representa una pèrdua estimada de 132.000 milions d'euros.
Per això, segons la Comissió, és prioritària la reducció del malbaratament. Aquesta ha proposat que, d'aquí al 2030, els Estats membres redueixin el malbaratament d'aliments en un 30% (per càpita).
Jesús Domingo Martínez
|
