Els costos mitjans de producció han passat del 30 al 50%
08.01.2016
El 2015 els costos mitjans de producció han passat del 30 al 50% de la producció agrària
ASAJA CyL destaca un 2015 marcat per la crisi de la llet i la progressiva pèrdua de rendibilitat
Els inputs pugen; els productes agrícoles i ramaders, baixen. Aquesta és la dinàmica, any rere any, accentuada si cap més encara en aquest 2015: en l'última dècada, els costos dels mitjans de producció han passat de significar el 30% de la producció final agrària al 50%, segons els càlculs de ASAJA Castella i Lleó en el seu balanç de 2015, extensible a altres CCAA, que destaca que "tots els sectors han de lluitar per aquests pocs cèntims que separen la línia entre les pèrdues i uns guanys que de vegades no arriben, i malgrat això continuar endavant ". Els informes econòmics apunten una pujada lleugera del voltant del 2 per cent en la renda agrària de Castella i Lleó en 2015, "però aquest increment pot portar a engany, perquè partíem de la renda de 2014, amb una collita catastròfica", assenyala ASAJA. De fet, la major part dels agricultors encara no han venut el gra, perquè els baixos preus que s'han ofert han desanimat les operacions.
A l'altre costat de la balança, han seguit pujant els preus de les entrades, com fertilitzants, fitosanitaris, energia, maquinària i reparacions, etc. Les dades de la renda agrària nacional apunten que, en l'última dècada, el cost dels mitjans de producció ha passat de significar el 30 per cent de la producció final agrària al 50 per cent que suposen avui. Les despeses es "mengen" els cada vegada més petits beneficis, ressalta l'organització agrària en el seu balanç.
El regadiu va estar aquesta campanya assegurat, gràcies a les nevades inusuals dels primers mesos de l'any, que d'altra banda tant de mal van fer en àrees de muntanya. La patata va tenir un preu digne, un alleugeriment després de la debacle de 2014, encara que les produccions es van veure retallades per l'excessiu calor de maig i juny. Per contra, la remolatxa, una campanya encara en curs, pot arribar si res es torça una producció històrica, sent l'estabilitat de preus, en un convuls context internacional, el que més preocupa els cultivadors.
La mateixa tònica de preus baixos han patit els ramaders. La crisi del sector lacti ha estat trist protagonista d'un any que acaba sense que s'hagi aconseguit arribar a un preu digne, tot i protestes i manifestacions en què s'ha bolcat el sector i la societat en el seu conjunt, com la 'Marxa Blanca'. Tampoc es porten bon sabor de boca els productors tant de porcí com de conills, amb un mercat complicat i dolents preus; i el mateix passa amb els xais ‘lechazos’, el preu roman congelat des de fa dècades.
Nous interlocutors
2015 va portar eleccions autonòmiques i un canvi pràcticament total en l'equip responsable de la Conselleria d'Agricultura i Ramaderia. Donada la complexitat de les matèries que es gestionen, aquest traspàs de responsabilitats ha ocasionat un període de "posada al dia" i d'ajustos importants, el que ha significat una aturada important de treball.
Així, els objectius de Agrohorizonte són ara definits com 'Plataforma de la Competitivitat', i la importantíssima Llei Agrària, pactada per tot el sector i ratificada en les Corts, està encara en bolquers. ASAJA ha qualificat d'urgent el desenvolupament d'aquesta Llei, que pot ser determinant per al bon funcionament de la cadena de valor i el control dels preus, així com per a l'avanç d'infraestructures i concentracions parcel•làries.
ASAJA fa una lectura positiva d'aquests canvis de timó en el tema de la col•laboració entre els departaments de Medi Ambient i Agricultura, que sembla que per fi estan decidits a adoptar mesures concretes que permetin una crema de rostolls controlada i eficient, així com un tomb en el sistema de protecció del ramader enfront dels atacs de la fauna, especialment del llop.
Cursa d'obstacles burocràtica amb un 15% sense cobrar la PAC
La difícil prova de la reforma de la PAC, en 2015 els agricultors i ramaders han presentat la seva primera sol•licitud del nou període. Greening, pagaments acoblats, joves ... tots aquests canvis s'han traduït en uns papers i quanties concretes, en les que s'aprecia en termes generals un lleuger retoc a la baixa en les ajudes agrícoles, que es tradueix en un suport una mica més gran a una ramaderia sempre en el tall i amb crisi gairebé permanents.
En termes generals, gràcies la paciència i col•laboració dels professionals del camp, juntament amb l'assessorament dels tècnics de les organitzacions com ASAJA i el suport dels funcionaris de la Conselleria, la major part de la gestió s'ha efectuat amb complicació però sense més problemes, sent Castella i Lleó la primera autonomia a abonar els pagaments. No obstant això, hi ha un percentatge important, al voltant del 15 per cent, és a dir, uns 10.000 agricultors, que per problemes majoritàriament burocràtics i mínims no han percebut l'ajuda, "el que causa greus problemes de liquiditat per afrontar les despeses del dia a dia de l'explotació ", subratlla el president regional d’ ASAJA, Donaciano Dujo.
També hi ha hagut caos en el tema del coeficient d'admissibilitat de pastures, "a Brussel•les no han comprés com són les pastures aquí, on no hi ha praderies com en altres parts d'Europa, sinó que el bestiar pasta en pendents i vessants o en espais on hi ha arbres, com la devesa ", indica Donaciano Dujo. Les gestions realitzades des d’ ASAJA han permès que l'administració revisi aquests casos, amb la confiança que l'any que s'arreglin aquests desajustos ", assenyala Dujo.
També va ser 2015 l'any d'estrena del PDR 2014-2020: un Programa de Desenvolupament Rural en termes generals pitjor que l'anterior, més complex i insegur, principalment perquè exigeix una major cofinançament a les arques autonòmiques.
Finalment, respecte a un dels principals objectius sindicals d’ ASAJA Castella i Lleó, la defensa de l'agricultor i ramader professional, "amb la nova PAC hem canviat la tendència i que almenys comenci a tenir-se en compte la figura de l'agricultor actiu. Però encara queda molt camí per recórrer en aquest sentit ", apunta el president de l'OPA.
JDM
31.12.2015
|
