El bosc i la sanitat animal
15.12.2025
Trenta anys després d'haver-la donat per eradicada, a Espanya tornem a tenir el virus de la PPA dins de les fronteres. De moment, i esperem que segueixi així, només en senglars i zona molt controlada. Però qualsevol que es dediqui a la ramaderia sap llegir la següent línia: si la malaltia salta a les granges, la broma es converteix en tragèdia. No hi ha tractament, no hi ha vacuna al mercat i la mortalitat en porcs i porcs senglars és pràcticament total.
Davant d'aquesta situació fem una precisió que cal deixar clara: la pesta porcina africana (PPA) no afecta els humans ni converteix la carn en perillosa, així que no té sentit que caigui el consum de carn de porcí per por. El problema és sanitari i econòmic per al sector, no de seguretat alimentària.
Fa anys que celebrem —amb raó— la recuperació de la fauna: més cérvols, més senglars, més taus, més vida al bosc. El problema és que aquest bosc ja no és lluny: s'enganxa a cultius, carreteres, urbanitzacions i, per descomptat, granges.
El porc senglar es reprodueix ràpid, s'adapta a tot i no distingeix entre un alzinar, un abocador o la tanca d'una explotació porcina. Des de fa anys, els tècnics avisen: és un reservori ideal per a malalties com la PPA. El virus aguanta en sang, carn i restes de menjar. Un entrepà d'embotit llençat en una cuneta i un porc senglar que el menja poden ser suficients per encendre la metxa.
Després ve el manual conegut: tancament del parc, perímetre de seguretat, rastreig de cadàvers, desinfeccions, presència de la UME. I, al fons, la veritable por: que el virus salti d'aquell senglar mort al primer porc domèstic.
Podem continuar discutint si preferim dir control, gestió o regulació. Però, al final, en sanitat animal manen els fets: o controles la teva fauna salvatge, o la teva fauna salvatge acaba controlant el teu destí. Perquè la naturalesa no entén de discursos. Entén d’equilibris. I aquest equilibri, ens agradi o no, es diu control.
Jesús Domingo Martínez
|
