
|
|

|

|

|

|
Notícies
|

|

|

|

|
|
Infollotja
|

|
|

|

|
Setmanalment trobarà en aquest butlletí informatiu, la informació de les tendències, els preus fixats i les notícies d'interès pel sector. |
|

|
registri's ara »
|

|
|

|
L’aglà, per als porcs i per als humans
15.12.2025
L’aglà, fruit dels Quercus, alzina, roure, alzina surera, és un fruit clau de l'ecosistema de devesa i tradicionalment lligat a l'alimentació del porc ibèric, torna a posar-se sota el focus científic com a possible aliment per a persones. Un estudi recent confirma les propietats nutricionals de l'aglà i analitza detalladament la seva composició per ajudar a identificar quins tipus són més aptes per al consum humà, amb l'objectiu d'aprofitar un recurs avui infrautilitzat i infravalorat.
El treball comentat constata que les glans presenten un contingut elevat de midó, un perfil d'àcids grassos similar al de l'oli d'oliva, absència de gluten i una aportació destacada de fibra i ferro. A això se suma una àmplia varietat de compostos fenòlics i altres metabòlits secundaris amb activitat antioxidant, antiinflamatòria i antimicrobiana descrita a la literatura científica. En conjunt, l'estudi reforça les propietats nutricionals de l'aglà com a base per al seu ús en alimentació humana i com a possible aliment funcional.
Una de les principals qüestions que aborda la investigació és la gran variabilitat de l'aglà. Aquesta diversitat dificulta seleccionar a primera vista les glans més adequades per a consum humà, per la qual cosa l'equip ha recorregut a una combinació de tècniques holístiques i dirigides de caracterització fitoquímica i cerca de compostos bioactius.
Entre els resultats rellevants hi ha la identificació d’un nombre considerable de metabòlits d‟origen microbià associats a les llavors. Aquesta troballa apunta a l'existència d'un microbioma divers a l aglà, que fins i tot podria influir en característiques organolèptiques com el grau d'amargor i obrir noves línies de recerca sobre la interacció entre fruit i microorganismes.
A partir d'aquestes seleccions, es podrien dissenyar programes de domesticació orientats a obtenir individus amb perfils genètics favorables per produir aglans aptes per a l'alimentació humana, sense eliminar-ne la variabilitat genètica, sinó definint varietats recomanades per a consum o per a la seva aplicació industrial.
Jesús Domingo Martínez
|
|

|