
|
|

|

|

|

|
Notícies
|

|

|

|

|
|
Infollotja
|

|
|

|

|
Setmanalment trobarà en aquest butlletí informatiu, la informació de les tendències, els preus fixats i les notícies d'interès pel sector. |
|

|
registri's ara »
|

|
|

|
Un 5% menys de sembra del cereal d'hivern
04.02.2015
La irrupció del 'greening' fa que la sembra del cereal d'hivern pugui baixar un 5%
La necessitat d'adaptar-se les noves exigència de la Unió Europea (UE) forçarà un augment del guaret
L'organització professional agrària Coag d'Extremadura estima que la superfície extremenya de sembra per a cereals d'hivern baixarà al voltant d'un 5 per cent en aquesta campanya, en relació a 2013, a causa del "greening" o "component verd" inclòs en l'última reforma de la PAC. Dins dels pagaments directes s'inclouen, entre d'altres qüestions, els complementaris al pagament bàsic, que inclouen dos tipus d'ajudes: les vinculades a les pràctiques beneficioses per al medi ambient -també conegut com "greening", capítol al qual es dedica el 30% del pressupost nacional- i als joves agricultors, al qual es destina el 2% d'aquest pressupost. En una nota, l'organització professional agrària assenyala que el "greening" aquest sistema, que obliga a repartir cultius a partir de les 10 hectàrees, podria propiciar que augmentés la superfície destinada a guaret, com ha dit a Efe el president regional de Coag, Juan Moreno.
El "greening", instaurat per a la millora del medi ambient per la UE, també provocarà una major "heterogeneïtat"; i per tant, que cap cultiu de cereal d'hivern destaqui de manera significativa sobre els altres.
Aquesta situació es produeix perquè per complir els requisits de les ajudes comunitàries, l'agricultor ha de tenir 2 cultius si té entre 10 i 30 hectàrees, i 3 si la seva producció supera les 30 hectàrees.
Una mesura que és fruit del "desconeixement" de les explotacions agràries
Juan Moreno considera que aquesta mesura reflecteix un "desconeixement" total sobre les explotacions agràries per part dels regidors europeus, ja que "des del punt de vista ambiental, tant és conrear blat, ordi o civada".
El "greening" provoca ara una "nova adaptació" per part de l'agricultor, que en molts casos haurà sembrar un cultiu utilitzat en escasses ocasions, en no poder destinar tota la producció a l'habitual.
Per exemple, un agricultor amb més de 30 hectàrees no podrà sembrar tot amb blat, sinó que ha de repartir la superfície amb altres 2 cultius, o destinar una a guaret. Així, el pes de la civada guanyarà en percentatge presumiblement aquest any, ja que Extremadura produïa més blat i ordi.
L'ordi i la civada es destinen principalment al consum animal, i les seves vendes van baixar amb la crisi del porcí ibèric dels últims anys, estancant en un moment on a més els costos de producció són alts.
Juan Moreno no entén que malgrat la baixada del petroli no baixi el preu dels nitrats i dels abonaments; tot i que ha reconegut que el gasoil destinat a la maquinària agrícola sí que ha baixat.
Els preus dels cereals porten 2 anys per sota dels costos de producció, i no s'albira a curt termini que puguin "repuntar".
D'altra banda, les condicions climatològiques no han influït aquest any en el nombre d'hectàrees de sembra previstes per a aquests cultius, tot i temperatures més suaus respecte a altres tardors i hiverns.
Jesús Domingo
|
|

|