|
|
|
|
|
|
Notícies
|
|
|
|
|
|
Infollotja
|
|
|
|
|
Setmanalment trobarà en aquest butlletí informatiu, la informació de les tendències, els preus fixats i les notícies d'interès pel sector. |
|
|
registri's ara »
|
|
|
|
Som a temps de corregir el model
12.02.2011
A causa dels alts preus del sucre en el mercat
mundial, el nivell d'importacions a la
Unió Europea (UE) durant la campanya
2010/11 podria ser inferior a les previsions
de la Comissió Europea (CE). Per aquest motiu,
aquesta està buscant solucions que ajudin a satisfer
la demanda domèstica. Sembla que la Comissió Europea
estudia dues possibles opcions, o augmentar les
quotes d'importació o permetre que el sucre que està
destinat a producció de biocombustibles o per a ús en
la indústria química i farmacèutica (sucre fora de quota)
pogués ser venut per a la seva utilització en la indústria
d'aliments i begudes.
La Confederació francesa de Remolatxer (CGB),
confederació que té pes a Europa, és del parer que la
millor solució per a alleujar les tensions del balanç europeu
del sucre en la campanya 2010/11 seria la requalificació
del sucre fora de quota actualment disponible,
en sucre de quota. En la seva opinió, d'aquesta
manera es permetria satisfer les necessitats alimentàries
europees afavorint la producció comunitària.
Aquesta introducció al tema de la Política Agrària
Comunitària ens explica el coneixement que hem tingut
en aquests dies que a pocs quilòmetres d'aquí, en
el veí Portugal, els supermercats han hagut de racionar
el sucre que venen als ciutadans, aquest fet ha posat
una vegada més sobre la taula els dubtes que des
de fa temps desperta el model agrari europeu. Als països
de l'arc mediterrani, com el nostre, des de la seva
incorporació a la UE se'ls han anat retallant poc a poc
les seves possibilitats de produir, el que per Espanya
ha suposar reduir més del 50 per cent la quota de sucre,
ha desaparegut el cultiu de la remolatxa en zones
en les que estava molt consolidat. En poc temps els portuguesos
han comprovat les conseqüències d'aquesta
política, quan han anat a la botiga i els han dit que
com a màxim podien emportar-se un parell de paquets
de sucre. Tampoc es pot dir que estiguem molt sobrats
a Espanya, on el consum és d'un 1,3 milions de tones
i en aquests moments només podem produir 500.000
tones. Aquesta situació obeeix al fet que el preu del sucre
s'ha disparat en els mercats internacionals, de manera
que ara per ara a les indústries d'aquí els resultaria
més rendible vendre fora la seva producció que
proveir el mercat nacional. I ara que s'ha desmantellat
el cultiu, s'han reduït les fàbriques, i fins i tot els
solars on hi havia algunes d'elles han estat pastura de
la fallida especulació immobiliària per a ser ocupades
per edificis d'habitatges nous que no es venen, on podem
anar a buscar més sucre?
Hem pres com a exemple el sucre perquè avui és un
veritable problema, hem passat de excedentaris a dependents
dels mercats tant en abastament com en preus,
però el mateix podria passar en altres sectors, com
en la carn i la llet. Europa ha convertit el sector primari
en moneda de canvi en les seves negociacions amb tercers
països i, sota l'aparent protecció de les ajudes, ha
anat desmantellant el seu potencial fins a uns límits
que, ara per ara, fan dubtar de si la PAC compleix amb
el seu primer objectiu: garantir que els europeus
compten amb aliments de qualitat.
SOM A TEMPS
DE CORREGIR EL MODEL
«La Confederació francesa de Remolatxer (CGB),
és del parer que la millor solució per a alleujar les
tensions del balanç europeu del sucre en la
campanya 2010/11 seria la requalificació del
sucre fora de quota, en sucre de quota»
«Estem en període d'estudi i debat sobre la
nova PAC, potser és convenient no oblidar
que la funció més important d'aquesta política
no és el manteniment del medi sinó assegurar
La cruel crisi que suporten des de fa incomptables
mesos els ramaders és una conseqüència més d'aquesta
política. Els costos de producció mai han retrocedit,
ni quan el cereal era barat, i ara, que ha pujat,
el preu dels pinsos s'ha disparat, i el context general
de crisi no ha impedit que pugin també el gasoil ni les
tarifes elèctriques. No obstant això la nostra carn i la
nostra llet se segueix pagant als preus dels anys vuitanta,
i la lògica empresarial que augmentant més l'explotació,
amb més caps o quota de llet, no funciona:
com més inversions, més dificultats per pagar-les i com
a conseqüència més pèrdues es tenen. En els últims
anys la distància entre el preu pagat pel consumidor
final i el que rep el ramader ha augmentat fins a límits
intolerables, gràcies a una estructura de comercialització
poderosa i voraç.
Els diferents governs, autonòmics i nacional, són coneixedors
de la situació, i no poden continuar sent permissius
amb ella. En aquest moment està obert el debat
a la Unió Europea sobre el model agrari comunitari,
i l'Estat espanyol i les seves comunitats (la Generalitat
de Catalunya) han de lluitar per posar els fonaments
d'una agricultura i ramaderia sostenible
que garanteixi a llarg termini el sistema. La Unió Europea
ha de posar els mecanismes d'intervenció i preferència
comunitària necessaris per assegurar l'alimentació
dels 500 milions d'habitants que hi resideixen,
i per això les explotacions han de ser viables, aconseguint
un preu just per les seves produccions.
No oblidem que amb aquells ramaders que es jubilen
o abandonen es tanquen granges que mai tornaran
a existir. Ni l'agricultura, ni de bon tros la ramaderia,
poden improvisar: no es «fabrica» carn o llet,
ni es crien remolatxes d'un dia per l'altre, exigeixen una
infraestructura complexa que no ens podem permetre
que es desbarati de cop. Confio que no hagi d'arribar
el dia en què anem al supermercat i ens diguin
que ens corresponen dos cartrons de llet o un mig quilo
de carn congelada. Perquè si ha passat a Portugal,
que està tan a prop, pot ser que els següents siguem
nosaltres. Els europarlamentaris consideren que la Comissió
Europea és massa generosa en les negociacions
i que aquestes no són equilibrades, ja que la UE no rep
concessions equiparables a les que concedeix. Ara ens
trobem que s'ha fet realitat un d'aquests temors. Estem
en període d'estudi i debat sobre la nova PAC, potser
és convenient no oblidar que la funció més important
d'aquesta política no és el manteniment del
medi sinó assegurar l'alimentació, a un preu just, dels
500 milions d'habitants.
Jesús Domingo
|
|
|
