La Llei 12/2013 de la cadena alimentària: aquesta desconeguda
08.01.2016
Més de gairebé tres anys després d'aprovar-, sorprèn constatar que la Llei 12/2013 de Mesures per Millorar el Funcionament de la Cadena Alimentària és bastant desconeguda, no ja pel comú dels ciutadans que passava per allà, sinó sobretot, pels diferents agents de les baules de la cadena de valor.
Segons la investigació realitzada per l'Institut Cerdà per al Magrama en el marc del Baròmetre del clima de confiança del sector agroalimentari un 78,4% dels productors enquestats no coneixia aquesta norma; un 21,4%, sí, i un 0,2% ni sabia, ni contestava. Percentatges similars als de la indústria alimentària (78,3% no 21,5% si i 0, 2% ns/nc)
Pitjors ràtios de coneixement llançaven majoristes i distribuïdors, ja que un 82,6% i un 85,3% dels consultats, respectivament, deien desconèixer una llei, que sí que els "sonava" al 16,1% i 13,6% restant , respectivament, amb un 1,3% i un 1,1% que ni sabia, ni contestava.
És més, dels que deien conèixer la norma, eren majoria els que consideraven que aquesta no era efectiva i que no havia servit per millorar les relacions comercials. Així opinava un 52,6% dels productors; un 51,1% de la indústria, i un 58,3% dels majoristes, excepte els distribuïdors (un 40%, no, i un 55,8%, si).
Per a tots, la transparència en les relacions comercials era l'aspecte que més havia millorat amb la llei (un 83,5%, productors, un 82,2%, indústria, un 75,2%, majoristes), un 85%, distribuïdors ), per davant de la seguretat jurídica (78,1%, 68,9%, 65,8, i 74,2%, respectivament), i de l'absència o disminució de pràctiques comercials potencialment deslleials (48,1%, 63 , 2% 60,3% i 64,8%).
La gran majoria indicava també que la seva empresa no estava exposada a pràctiques comercials abusives, encara que un 30,6% (productors); un 23,9% (indústria); un 22,7% (majoristes) i un 17,5% (distribuïdors) considerava que si.
La major part d'aquests agents de la cadena deia que mai tenien dificultats a l'hora de formalitzar les relacions comercials de venda amb els seus clients, encara que el subsector lacti assenyalava amb un 26,5% que sí, sempre o freqüentment.
En aquest àmbit, un 62,8% dels productors va indicar que formalitzava aquestes relacions mitjançant contractes per escrit un 58,2% amb acords verbals i un 27,9% amb operacions de pagament al comptat. En la indústria, els acords verbals guanyaven per majoria del 64,4% (un 76% al sector lacti), igual que en els majoristes (66,2%) i els distribuïdors (52,7%).
L'enquesta recorre altres aspectes de la Llei, com els contractes, condicions i obligacions; terminis de pagament; exigència d'informació comercial sensible ... etc ..
En qualsevol cas, davant d'aquests resultats no és estrany, per exemple, la reacció dels majoristes de fruites i hortalisses, que, davant el fet de ser dels que més expedients de sanció acumulen (1
68% dels més de 140 en total) per incomplir els preceptes d'aquesta Llei, segons l'Agència d'Informació i Control Alimentaris AICA, han tornat a agrupar-se 15 anys després en una Confederació.
Desconèixer una llei no eximeix del seu compliment i temps han tingut per a això. Probablement, aquests operadors mai van creure que els contractes obligatoris per escrit, els terminis de pagament i altres exigències fora amb ells.
JDM
|
