|
|
|
|
|
|
Notícies
|
|
|
|
|
|
Infollotja
|
|
|
|
|
Setmanalment trobarà en aquest butlletí informatiu, la informació de les tendències, els preus fixats i les notícies d'interès pel sector. |
|
|
registri's ara »
|
|
|
|
La promiscuïtat de les gallines
13.09.2013
"La promiscuïtat de les gallines genera pollets més resistents a malalties", llegia com a titular d’una article, resum d'un estudi tècnic. I és que, una investigació duta a terme per la Universitat d'East Anglia (Regne Unit) ha posat de manifest que promoure la promiscuïtat entre la gallines afavoreix que s'obtinguin pollets amb millor la qualitat genètica.
La investigació que es va dur a terme en col·laboració amb la Universitat d'Oxford, la Universitat d'Estocolm i la Universitat de Linköping analitzar exemplars de Gallus gallus (l’ancestre silvestre de la gallina domèstica actual) i van observar que l’aparellament amb mascles diferents ajudava a les femelles a produir cries que són, eren, més resistents a les malalties. Els resultats d’aquesta investigació s’han publicat a la revista Proceedings of the Royal Society B.
Això es deu a "l’elecció femenina críptica", que és un mecanisme intern en el tracte reproductiu de la femella que afavoreix l’esperma dels mascles que són més genèticament diferent a ella... Els gens en qüestió (Major Histocompatibility Complex; MHC) tenen un paper clau en la detecció i lluita contra les infeccions en promoure la fertilització a favor dels mascle amb diferent MHC, les femelles augmenten la diversitat de MHC en la seva descendència, proporcionant-los una millor resistència a les malalties. Aquestes troballes poden ser importants per als criadors d’animals, així com en projectes de conservació.
Segons els investigadors, les gallines no necessiten triar entre mascles per obtenir una cria més sana. Per contra, el que tenen és que aparellar-se amb múltiples mascles, el que permet que el seu mecanisme intern d’elecció pugui seleccionar l’esperma que és més diferent genèticament.
Els investigadors van analitzar els aparellaments naturals controlats experimentalment i les inseminacions artificials i van trobar que l’efecte observat en els aparellaments naturals es perdia durant la inseminació artificial. Els científics creuen que el subconscient de la femella necessita algun tipus de pista durant l’aparellament real, com l’olor del mascle. També consideren que els senyals de diferents mascles poden no funcionar igual de bé en femelles diferents. Vaja, que no només prefereixen ser promíscues sinó que permeten ser coquetes i atreure el gall que prefereixen.
JDM
|
|
|
