|
|
|
|
|
|
Not?cies
|
|
|
|
|
|
Infollotja
|
|
|
|
|
Setmanalment trobarà en aquest butlletí informatiu, la informació de les tendències, els preus fixats i les notícies d'interès pel sector. |
|
|
registri's ara ?
|
|
|
|
La llana: de problema a oportunitat
08.06.2026
Allò que durant segles va ser un dels motors econòmics del món rural, la llana d'oví en general però especialment d'algunes races molt concretes, alguns dels professionals menys joves ho hem viscut personalment, s'ha convertit avui, malauradament en un problema logístic per al ramader d’oví.
Davant d'aquesta situació, Raoul Ferrer, que és enginyer tècnic agrícola especialitzat en agricultura regenerativa, investiga aquesta matèria, la llana, que el ramader, a més del cost d'esquilar i recollir, no sap on ficar ni eliminar i que pot ser una de les millors respostes que té l'agricultura espanyola davant la sequera.
"Com pot ser que un material natural i orgànic no tingui almenys una aplicació agrícola?". Aquesta va ser la pregunta que es va fer Raoul Ferrer el 2022, quan una ramadera del Maresme li va plantejar el problema: no sabia què fer amb la llana que esquilava cada any.
La llana funciona com encoixinat per raons que no són casualitat: són les mateixes propietats que la fan útil com a fibra tèxtil, que tant hem utilitzat fins ara, traslladades a terra. La primera és la termoregulació. La llana és un aïllant tèrmic que al hivern conserva la calor i a l'estiu impedeix que la radiació solar arribi directament a terra. "Els raigs ultraviolats no incideixen a terra, i a més en ser la llana majoritàriament blanca, els rebota en lloc d'absorbir-los", explica Ferrer. Això té una conseqüència directa sobre un dels problemes més silenciosos de l’agricultura mediterrània: la desertificació. Un terra descobert exposat al sol durant mesos perd estructura, vida microbiana i capacitat productiva.
La segona propietat clau és la higroscopicitat. La llana no repel·leix l'aigua, sinó que la regula. Quan plou, l'absorbeix i la va cedint a terra de forma gradual, com una esponja que s'omple i es buida a poc a poc. La llana pot retenir fins a un trenta per cent del seu pes en aigua, cosa que significa que en zones de boira o rosada absorbeix també la humitat ambiental del matí i la incorpora al terra.
Hi ha un tercer avantatge que Ferrer assenyala especialment davant els que temen que la llana ofega les plantes: la seva porositat. Les fibres de llana no formen capa impermeable sinó una xarxa que deixa circular l'aire, l'aigua i les arrels.
Els resultats més prometedors arriben de zones àrides. La cobertura de llana en oliveres o ametllers ha duplicat o triplicat la mida de les plantes en cicles curts, i ha permès reduir a menys de la meitat els regs necessaris a l'estiu. Però la llana no sols resol l'extrem de l'escassetat. El terra sota la llana va absorbir l'aigua sense entollar-se i seguia sent laborable.
El que fa singular el descobriment de Ferrer no és només els beneficis als cultius. És que revalora un material classificat avui com a residu SANDACH. Mentre la llana segueixi sent un cost per al ramader, ningú no invertirà a buscar-li sortida. Però si es pot comercialitzar com a producte agrícola, el ramader podria deixar de pagar i tornaria a cobrar, com feia el meu avi amb les Churras i Merinas els anys 50 del segle passat.
Jesús Domingo Martínez
|
|
|
