Avellaners de Brunyola a la demarcació de Girona
09.02.2026
Fa uns dies, al programa el “Foraster” de TV3 van entrar les càmeres a la vil·la de Brunyola. Una població que des de fa molts anys cultiven avellana.
Bastants avellanaires de les nostres comarques especialment del Baix Camp, del Alt Camp i Priorat van visitar els avellaners de Brunyola, visita de la qual guardem un bon record, al menys jo. Especialment al finals de un dels cursos formatius promoguts a partir de finals dels 1960 pel desaparegut Servei d’Extensió Agrària.
Eren camps, els de Brunyola i altres pobles veïns, que cridaven l’atenció, primer perquè en aquells temps, eren arbustos plantats en un sol peu, que s’esporgaven fins un metre i mig d’altura. La majoria eren plantacions en un secà frescal. En bones finques podien arribar a una producció de tres mil quilos per hectàrea. Es cultivaven en terrenys entre dos-cents i nou-cents metres d’altura, per la qual cosa arribaven a aconseguir les necessitats de fred hivernal, que en l’avellaner esta entre 700 a 800 hores per sota dels 7 graus i una pluja entre 700 a 800 litres a l’any. En aquell temps, les venien a comerciants de Granollers i a la Cooperativa de la Selva del Camp.
Una de les finques mes grans eren propietat del Sr Feliu, marit de la química Ana Maria la Justicia. Tenien mes de 100 hectàrees d’avellaners d’un sol peu. Ella, Ana Maria, abogava per la introducció del magnesi com adob, apart del nitrogen, el fòsfor i el potassi. I, certament, tenia tota la raó.
Una cosa molt interessant es que tots els cultivadors d’avellana del camp de GIRONA constituïen un grup. Entre ells s’intercanvien dades del cultiu, foses de recol·lecció, i desherbants, al temps que estaven assessorats pels Servei d’Extensió Agrària. Eren temps que el treball en grups d’agricultors eren molt importants per aquest Servei d’assessorament agrari. Els primers promoguts a L’Estat van ser els de Mont-Roig del Camp i els d’Alforja l’any 1969
Joan Gamundi Vilà
Enginyer Tècnic Agrícola
07.02.2026
|
