|
|
|
|
|
|
Not?cies
|
|
|
|
|
|
Infollotja
|
|
|
|
|
Setmanalment trobarà en aquest butlletí informatiu, la informació de les tendències, els preus fixats i les notícies d'interès pel sector. |
|
|
registri's ara ?
|
|
|
|
Les vaques tenen millors amigues
02.02.2026
Recordo que una vegada l'avi d'un alumne d'FPA, durant una visita a l'explotació em va fer l'observació T'has fixat alguna vegada, has tingut la sensació que a l'estable hi ha vaques que sempre van juntes? Contesto, no me he fixat mai. Però després he pensat que aquesta intuïció de l'avi no anava desencaminada: un estudi del Regne Unit ha observat que algunes vaques mostren companyes preferides i que estar-hi o no pot canviar com reaccionen davant de situacions de separació.
En un dels experiments analitzats, durant un període de separació de 30 minuts, la freqüència cardíaca mitjana va ser inferior quan les vaques estaven amb la seva parella preferida (80,2 batecs per minut) que quan estaven amb un individu aleatori (82,6). En canvi, els nivells de cortisol analitzats en llet i saliva no van mostrar diferències significatives entre les dues situacions.
La idea, les vaques tenen amigues, no es recolza en una lectura “humana” del comportament, sinó en patrons repetits d'associació: animals que passen més temps a prop, que tendeixen a descansar a poca distància o que presenten conductes afiliatives com l'empolainament social. En aquesta línia, diferents treballs sobre comportament del boví descriuen des de fa anys que la familiaritat a llarg termini afavoreix relacions preferents dins de grups que, a més, solen ser dinàmics pels canvis habituals de maneig.
A la pràctica, això encaixa amb una cosa que moltes ramaderies de bestiar vaquí reconeixen en reorganitzar lots per producció o fase de lactació: hi ha animals que busquen determinades companyes, i els reagrupaments poden implicar un període d'ajust social. Els estudis que analitzen xarxes de proximitat i de contacte apunten que part d'aquestes preferències es construeixen amb el temps i tendeixen a mantenir-se quan les condicions ho permeten.
L'evidència disponible no permet traduir “tenir amigues millors” en una millora directa de la producció. Un estudi recent va analitzar xarxes de proximitat a diverses granges (i les va comparar amb rendiment lleter i recompte de cèl·lules somàtiques, SCC) no va trobar indicis que passar més temps amb els contactes més propers, o concentrar la relació en un “top 4” de companyes, s'associara a canvis estadísticament o biològicament rellevants en la producció o al SCC.
Aquest mateix treball sí que va observar una tendència clara a relacionar-se amb animals de paritat similar (nombre de lactacions), un factor que en granja sol anar lligat a edat, historial comú i temps compartit dins del sistema productiu.
Jesús Domingo Martínez
|
|
|
