versión en Castellano 


  Esteu a: inici, noticies. Usuari no registrat    



« Març 2024 »





Notícies



Infollotja 


Setmanalment trobarà en aquest butlletí informatiu, la informació de les tendències, els preus fixats i les notícies d'interès pel sector.

registri's ara »  


Importància real dels transgènics en el món

17.02.2012



Importància real dels transgènics en el món


Com s’està fent habitual, quan a Europa s’acosta la sembra, o fins i tot abans, quan els agricultors han de decidir què sembrar com cultius (cereals o lleguminoses) de primavera, els grups ecologistes emeten notes de premsa i procuren manifestacions en contra del blat de moro OGM (transgènic). Aquest any no podia ser menys i amb motiu de la publicació del 'Informe Anual sobre la situació mundial de la comercialització de cultius modificats genèticament el 2011' trobem a la premsa, contrarestant els informes, les habituals manifestacions contra transgènics.

En aquest article vull exposar dos notes de premsa que vaig rebre el mateix dia. No seré jo qui tregui les conclusions, espero siguin els propis lectors.

El passat 8 de febrer la Fundació Antama emetia una nota de premsa en la qual es deia "Des que el 1996 s’aprovessin els cultius biotecnològics comercialment, la seva implantació ha crescut vertiginosament cada any convertint-se en els cultius tecnològics amb major adopció i creixement en la història de l’agricultura moderna. El 2011 aquestes llavors millorades genèticament han tornat a batre rècord d’adopció aconseguint en els països en vies de desenvolupament un creixement dues vegades més ràpid que el registrat en els països industrialitzats ".

La Fundació comenta l'Informe Anual sobre la situació mundial de la comercialització de cultius modificats genèticament el 2011 'publicat per l'International Service for the Acquisition of Agri-Biotech (ISAAA), del qual es desprèn que la superfície mundial de cultius biotecnològics va arribar a les 160 milions d’hectàrees el 2011, fet que suposa un increment del 8 per cent respecte l’any anterior amb 12 milions d’hectàrees més sembrades.

Un total de 16,7 milions d’agricultors de 29 països van sembrar organismes modificats genèticament en 2011. D’aquests, 19 pertanyien a països en vies de desenvolupament mentre que els 10 restant eren països industrialitzats. La taxa de creixement dels cultius biotecnològics en els països en vies de desenvolupament va ser dues vegades més ràpid que als països industrialitzats. Mentre que en els primers es va incrementar la superfície sembrada a 82 milions d’hectàrees, als països industrialitzats l’incrementa va ser de 38 milions d’hectàrees.

Brasil va ser, per tercer any consecutiu, el país on més es va incrementar el cultiu de biotecnològics el 2011. Durant el passat any Brasil incrementar en 49 milions d’hectàrees la superfície conreada amb llavors modificades genèticament, un 20% més que l’any anterior. Brasil es manté així com el segon major productor de cultius modificats genèticament representant el 19% del total sembrat a tot el món.

Els deu països amb més d'1 milió d’hectàrees conreades, van ser: Estats Units (69 milions d’hectàrees), Brasil (30,3 milions d’hectàrees), Argentina (23,7 milions d’hectàrees), Índia (10,6 milions de hectàrees), Canadà (10,4 milions d’hectàrees), Xina (3,9 milions d’hectàrees), Paraguai (2,8 milions d’hectàrees), Pakistan (2,6 milions d’hectàrees), Sud-àfrica (2,3 milions de hectàrees), i Uruguai (1,3 milions d’hectàrees).

Quant a la seva tipologia, els quatre grans cultius biotecnològics registrar xifres rècord. La soja transgènica (75,4 milions d’hectàrees) va continuar un any més sent el principal cultiu biotecnològic representant el 47% de la superfície total sembrada amb llavors transgèniques. El segueix el blat de moro transgènic (51 milions d’hectàrees), el cotó transgènic (24,7 milions d’hectàrees), i la colza modificada genèticament (8,2 milions d’hectàrees).

A la Unió Europea (UE), tot i continuar en el vagó de cua, consolida el cultiu de llavors modificades genèticament en reunir vuit països on es van sembrar 114.624 hectàrees de transgènics el 2011, 23.186 hectàrees més que el 2010. L’aposta pel blat de moro Bt continua creixent un any més mentre que la de la patata Amflora recau. Espanya, República Txeca, Portugal, Eslovàquia, Romania i Polònia van continuar conreant blat de moro transgènic.

Segons les dades del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Espanya continua un any més com l’avantguarda europea en comptar amb 97.326 hectàrees de cultiu de blat de moro transgènic, el 26,5 per cent del total sembrat al país. Aquestes dades suposen un increment de 20.751 hectàrees i un 27 per cent respecte a 2010.

Aragó és la comunitat autònoma amb major superfície sembrada de blat de moro Bt amb 41.368 hectàrees, 12.716 més que el 2010. La segueixen Catalunya i Extremadura amb 29.632 i 10.567 hectàrees, respectivament, i un augment de 1.374 i 2.797 hectàrees cadascuna.

Davant unes dades tan avassalladores, les organitzacions ecologistes, s’han quedat sense arguments, almenys a nivell mundial, potser per això han centrat els seus atacs a Europa, continent on alguns països tenen prohibit el seu cultiu, no així el seu consum, cosa que provoca un greuge comparatiu en els seus agricultors.

"El cultiu d'Organismes Genèticament Modificats (OGM) va registrar un important creixement a Espanya el 2011, mentre que va retrocedir en la majoria dels països europeus, segons ha informat l’organització ecologista Amics de la Terra, emès el mateix dia 8 de febrer. El 2011 es va autoritzar el cultiu a la UE de dos tipus de transgènics: el blat de moro MON 810 de la multinacional Monsanto i la patata Amflora, de la química alemanya BASF. Espanya va passar en un sol any de 67.700 hectàrees a 97.300 hectàrees de cultius de blat de moro transgènic ".

Altres països on van augmentar aquests cultius, tot i que menys que a Espanya, van ser Portugal (on es va passar de 4.800-7.700 hectàrees) i la República Txeca (de 4.800 a 5.000).

El creixement contrasta amb la situació als Estats membres com Alemanya, on des de 2009 no es conrea blat de moro transgènic, o Romania o Eslovàquia, que en un any han registrat una reducció considerable, (no s’aporten dades).

"Segons l’informa, a tota la UE la indústria biotecnològica destina a la sembra de transgènics un total de 110.000 hectàrees", (114.624 hectàrees diu l’informa).

"El creixement, segons Amics de la Terra, el 2011 d’aquest tipus de cultius va ser del 0,1%" (l’incrementa ha estat del 25,3%), "respecte del 4% que va experimentar l’agricultura orgànica". Res a veure amb la realitat.

Per la seva banda, Greenpeace, també el dia 8, va explicar que la caiguda del cultiu d'OGM a Europa es deu a la gran oposició dels ciutadans i a la preocupació pel seu impacte ambiental. Greenpeace va culpar Espanya del "creixement" registrat en el cultiu dels transgènics a Europa l’any passat.

Les dades dels ecologistes es van donar a conèixer coincidint amb la publicació de les estimacions anuals de la sembra de transgènics per part del Servei Internacional per a l'Adquisició d'Aplicacions Agrobiotecnològiques (ISAAA, per les sigles en anglès).


Jesús Domingo


E: 13/02/2012



Què és   Serveis   Notícies   Agenda   Registre   Preus   Contacte
De dilluns a divendres, de 8:00 a 15:00 hores: Gran Via Jaume I, 46 - 17001 Girona Tel. 972418500  
Divendres, de 19:30 a 22:00 hores: Palau de Fires. Passeig de la Devesa, 34-36 - 17001 Girona Tel. 972203833  
© 2005 Cambra de Comerç de Girona   Avís legal   llotjagirona@telefonica.net