Almenys un 10% de superfície agrària per salvar els pol·linitzadors
06.10.2025
L'Estratègia de la Biodiversitat de la UE estableix que almenys el 10% de la superfície agrària s'ha de destinar a elements paisatgístics de gran diversitat abans del 2030, incloent-hi franges de protecció, terres retirades de la producció, bardisses, arbres no productius, murs de terrassa o estanys. Aquesta obligació es va establir després d'un nou estudi internacional publicat a la revista Science. L'estudi conclou, no obstant, que els objectius fixats per la Unió Europea (UE) a la seva Estratègia de Biodiversitat per al 2030 no són suficients per frenar la desaparició de pol·linitzadors. La investigació, en què han participat equips de l'Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC) i de l'Institut d'Agricultura Sostenible (IAS-CSIC), adverteix que la proporció d'hàbitats naturals dins de la superfície agrícola ha de ser més gran i que també cal garantir la qualitat i la permanència d'aquests espais.
L'anàlisi, basada en 59 estudis desenvolupats a 19 països, mostra que les necessitats d'hàbitat natural varien segons el grup de pol·linitzadors. Les abelles solitàries requereixen un mínim del 16% de superfície natural a zones agrícoles, els borinots un 18% i les papallones un 37%. La investigació confirma que, com més gran és l'hàbitat natural en àrees agrícoles, més gran és la presència de pol·linitzadors. També es va comprovar que els espais amb més abundància de plantes amb flors són els que tenen més espècies, encara que la qualitat de l'hàbitat no compensa la manca de superfície mínima.
L'estudi subratlla que l'extensió d'hàbitats naturals ha d'anar acompanyada de mesures que n'assegurin la qualitat i la permanència en el temps. Moltes de les iniciatives actuals es limiten a mesures temporals en terres productives, cosa que genera efectes a curt termini. Per consolidar un canvi real, els investigadors apunten a la necessitat de reconèixer econòmicament els agricultors que destinin part de les seves parcel·les a la creació i el manteniment d'hàbitats naturals, amb compromisos d'almenys dues dècades.
La investigació s'emmarca en el projecte europeu SHOWCASE, finançat pel programa Horitzó 2020 de la UE, l'objectiu del qual és integrar la conservació de la biodiversitat a les pràctiques agrícoles.
Jesús Domingo Martínez
|
