Sí, “els incendis s'apaguen a l'hivern”
16.09.2025
L'any 2025, ho hem patit, és l'any més devastador quant a superfície cremada a Espanya, superant les 306.555 ha del 2022.
Evidentment, criminals piròmans i condicionants meteorològics no deixaran d'existir, però crec important recordar, ja se'l sentia fa 70 anys al meu avi, quan jo era un nen, que “els incendis s'apaguen a l'hivern”. A més dels mitjans tradicionals, ja avançat el segle XXI comptem amb innovadores eines l'ús de les quals es fa imprescindible en labors de prevenció.
En els grans incendis d'aquest estiu hem vist com van ser els mateixos agricultors i ramaders, primers i principals afectats pel desastre, que van tornar a posar a disposició de la societat (com ja fessin en situacions d'emergència anteriors) els equips mecànics de treball diari. Es van jugar la pell amb tractors i implements que no estan concebuts per abordar aquest tipus de situacions límit. I això ho vull subratllar, perquè han estat pocs, ni polítics ni mitjans, els que s'han aturat en aquest aspecte quan al meu parer cal posar-ho també sobre la taula d'anàlisi.
Per tractar de pal·liar aquests escenaris dramàtics s'ha d'invertir durant tot l'any, tant en mitjans humans com materials. Se'ns omple la boca de sostenibilitat mediambiental, les societats del primer món demanem un món cada vegada més 'verd' i, tanmateix, som incapaços, no només a Espanya sinó també a altres països, d'aturar el desastre.
El progrés tecnològic ofereix un ampli ventall d'eines específiques per a tasques de prevenció, que haurien de començar a proliferar als nostres pobles. En aquesta línia, la modelització meteorològica i els algorismes predictius són base per anticipar condicions de risc extrem. Ignorar aquestes eines és retrocedir en eficàcia i seguretat. La prevenció moderna exigeix una sinergia entre coneixement tècnic, tecnologia aplicada al territori... i disposició humana.
Jesús Domingo Martínez
15.09.2025
|
