Vi, oli i ametlles després de l'acord
02.09.2025
Em sembla certament lamentable la formalització de l'acord entre la Unió Europea i els Estats Units, que consolida la imposició d'uns aranzels del 15% sobre les exportacions agrícoles europees, sense incloure cap producte a aranzel zero del sector en excepcions aranzelàries, cosa que, sens dubte, constitueix una clara rendició política davant de la pressió nord-americana.
De l'acord presentat cal destacar que facilitarà l'entrada al mercat europeu d'una àmplia varietat de productes agroalimentaris nord-americans com fruits secs, lactis, fruites i hortalisses o carn de porc. Això suposarà una competència més gran per a les produccions nacionals particularment en el cas dels fruits secs i sobretot l'ametlla, de la qual Espanya és ja l'importador europeu més gran, amb pràcticament un terç de l'ametlla que la UE compra als Estats Units.
D'altra banda, que sectors estratègics com el vi i l'oli d'oliva, pilars de l'exportació agroalimentària espanyola, assumeixen l'aranzel del 15%, sense que se'ls atorgui cap alleujament. Sens dubte, per a Espanya, el impacte és considerable per als dos sectors. En el cas del vi, el pacte amenaça de tallar la notable expansió (de l'ordre del 30%) que l'any passat van experimentar les exportacions espanyoles als Estats Units.
Pel que fa a l'oli, no podem perdre de vista que aquesta producció representa prop del 30% de les exportacions agrícoles espanyoles cap als Estats Units i que l'aranzel imposat pot suposar un fre important en aquest mercat. Això també dependrà de l'acord aranzelari a què els Estats Units arribin també amb altres països productors d'oli d'oliva.
Davant d'un acord com aquest, ens fem la pregunta on es deixen les paraules de la Comissió Europea a la seva “Visió per a l'agricultura i l'alimentació” en què afirmava que la UE garantirà […] que el sector agroalimentari europeu no es trobi en una situació de desavantatge competitiu sense la reciprocitat corresponent.
Em sembla important continuar reclamant que la Unió Europea dugui a terme una política comercial que protegeixi el seu model productiu, el més ètic del món; que avaluï les conseqüències d'aquest acord sobre els productes afectats i instrument mesures per contrarestar els impactes negatius en els sectors vulnerables.
Jesús Domingo Martínez
|