Què es desmantella la PAC?
02.09.2025
La gran complexitat en els processos i els equilibris polítics per prendre decisions és, amb tota seguretat, un dels avantatges més importants que té històricament la Unió Europea (UE), per avançar en la integració i el progrés dels països i les poblacions que la componem.
A la Unió Europea afortunadament cada pas, per petit o gran que sigui, requereix molta negociació i consens. I, finalment, malgrat les dificultats i la desesperació que es genera en els processos, el resultat sempre acaba, sense satisfer tothom, essent raonablement positiu.
Amb aquest esperit porta construint-se i creixent la UE des de fa gairebé 70 anys i entre els seus èxits més destaca, sens dubte, la consolidació d'un model de sobirania alimentària, sorgit de les fams posteriors a la segona guerra mundial, la base de la qual és i continua sent la Política Agrària Comuna (PAC).
Espanya forma part del projecte comú europeu des de ja fa 40 anys, amb un pes polític-econòmic rellevant i amb períodes de gran influència estratègica en propostes, debats i decisions, com està passant, per exemple, en els darrers anys, especialment després de la crisi global de la pandèmia.
A mitjans de juliol, la Comissió Europea aprovava la proposta en què s'inclou una important retallada pressupostària per a la PAC i canvis normatius que generen incertesa i amenaces sobre el futur comú de què continua sent, no ho oblidem, la més important de les polítiques comunes.
Però la retallada pressupostària, de fins a un 22%, i sobretot els canvis en el model de governança són molt negatius i preocupants; especialment quan es parla d'avançar sense dissimulació cap a una renacionalització cada vegada més gran de la PAC, que progressivament deixarà de ser menys comú i més nacional. La conclusió és evident: menys igualtat entre agricultors i ramaders en funció de la capacitat (i la voluntat) dels governs de cada país.
Les i els veritables professionals del sector agrari tenen la responsabilitat d'alertar la societat sobre la importància col·lectiva de la PAC. El que està en joc és garantir que la Unió Europea continuï sent el millor exemple mundial en matèria de sobirania alimentària.
Per això és necessari i només serà possible si s'assegura el relleu generacional, la il·lusió per seguir a la feina i una rendibilitat -no només econòmica- que valgui la pena. En cas contrari, a poc a poc, ens encaminarem cap al guaret comú europeu.
Jesús Domingo Martínez
|
