No és un mite, és una realitat
26.08.2025
A tot el país, encara que més en algunes comunitats autònomes, estem vivint una veritable tragèdia per culpa dels incendis (el foc). I aquesta vegada, malgrat les greus conseqüències i danys, s'està comprovant que el paper de la ramaderia extensiva com a primera línia de defensa contra el foc és una realitat.
Per això, les organitzacions agràries denuncien que hi ha zones, convertides en autèntics polvorins per l'acumulació de combustible vegetal que afavoreixen que les flames avancin amb rapidesa i ho devorin tot al seu pas.
Així mateix, denuncien, també és una realitat, que aquests incendis no són fruit de la casualitat, sinó d'anys de polítiques equivocades que han deixat el medi rural sense mans que el cuidin. S'ha apostat per un model de “renaturalització” que indirectament expulsa els que han viscut i treballat al camp, i que converteix muntanyes i pastures en autèntiques bombes de combustible per manca de neteja i gestió. Tinguem en compte que avui l'abandó és el millor aliat del foc.
En aquest context, la ramaderia extensiva és, i sempre ha estat, l'eina de prevenció més eficaç i la primera línia de defensa contra el foc. El pasturatge redueix la càrrega vegetal, trenca la continuïtat del combustible i manté obert i net el territori. No obstant això, lluny de ser reconeguts com a aliats, els ramaders estan sent víctimes de normatives absurdes que els prohibeixen els usos i costums tradicionals, impedeixen accedir a zones de muntanya i posen tota mena de traves burocràtiques. Fins i tot alguns ho comenten, ens aparten de col·laborar en l'extinció, tot i conèixer millor que ningú cada racó del terreny.
"El resultat és una paradoxa perillosa: es limita la nostra activitat i es criminalitza la nostra tasca, però quan la muntanya crema, es lamenta la falta de prevenció. La realitat és que sense ramaders no hi ha gestió activa del territori, i sense gestió, el foc avança sense control", asseguren des de les organitzacions agràries.
Jesús Domingo Martínez
18.08.2025
|
