Els agricultors en un atzucac, en un carrer sense sortida
30.06.2025
Des de fa anys, agricultors de tot Europa alerten del progressiu abandonament de cultius per falta d'eines eficaces per controlar plagues i malalties. En sectors com la remolatxa o la colza, ja es parla de pèrdues potencials del 50%, mentre que en cultius especialitzats, com ara els vivers, es temen danys de fins al 80%.
La causa principal d'aquesta situació és la dràstica reducció del nombre de substàncies actives autoritzades a la UE: de 900 disponibles el 2001 se n'ha passat a menys de 470, i només des del 2019 se n'han perdut 85 més, sense que s'hagin ofert substitucions eficaces. Aquesta tendència és deguda a l'actual sistema d'autorització, regulat per un reglament del 2009, que n'ha endurit notablement els criteris.
Un dels casos més simbòlics és el de la patata, la producció de la qual continua amenaçada per la teia tardana, una malaltia coneguda des del segle XIX. Si no s'actua, segons el grup d'experts, els rendiments podrien caure a la meitat, cosa que tindria efectes devastadors tant per als productors com per a la sobirania alimentària europea.
Tot i aquests riscos, els avenços normatius han estat escassos. L'intent de convertir la Directiva sobre l'ús sostenible de fitosanitaris (SUD) en un reglament va fracassar el 2022. Tot i que recentment la Comissió ha mostrat senyals de canvi a través de la seva “Visió per al futur de l'agricultura”, els agricultors insisteixen que és el moment de passar de les paraules als fets.
Des del Grup de Treball “Sanitat vegetal” es proposen quatre mesures clau per abordar aquesta crisi:
Revisió del procés de reautorització: Recuperar un enfocament que equilibri risc i benefici amb criteris científics sòlids.
Impuls a solucions alternatives: Accelerar laprovació de productes de biocontrol i noves tècniques genòmiques.
Suport tècnic als agricultors: Acompanyar la transició amb assessorament agronòmic i plans d’adaptació.
Equitat en les importacions: Assegurar que els productes importats compleixin els mateixos requisits que s'exigeixen als productors europeus per evitar “fuites fitosanitàries”.
Jesús Domingo Martínez
|
