Els espais verds productius
27.06.2025
Els agricultors i ramaders són, som, les persones que mantenim cada dia de l'any el mantell verd que no es crema, el paisatge viu que absorbeix diòxid de carboni i allibera oxigen a l'atmosfera, el terra que no s'erosiona i frena el desert, la terra sobre la qual produïm aliments sans. És per tot això que tenen, tenim, molt a dir amb motiu del manteniment i del Dia Mundial del Medi Ambient.
Personalment no conec cap agricultor o ramader que no vulgui que els seus camps estiguin ben cuidats i siguin respectuosos amb el medi ambient. Si fem servir un fitosanitari, per exemple, no és perquè ens agrada malbaratar diners, sinó perquè és necessari per combatre una plaga o una malaltia que afecta la plantació. Les lleis europees tenen la intenció lloable d'aconseguir un camp més sostenible, però si únicament es limiten a prohibir i prohibir sense donar alternatives eficaces, el que provoquen és justament el contrari: multiplicar el malbaratament, arruïnar els productors i accelerar l'abandonament de camps, amb la consegüent degradació mediambiental. No oblidem que no hi pot haver camp verd amb números vermells.
En aquests darrers temps, el sector agrari europeu està fent un gran esforç per adaptar-se a les rigoroses i incoherents exigències de Brussel·les: cada cop fem servir menys herbicides, menys insecticides, menys adobs, menys antibiòtics, menys aigua de reg… Però després, a l'hora de vendre al mercat, no rep una millor i justa compensació. Al contrari, la mateixa UE ens deixa als peus dels cavalls en fomentar importacions de països tercers que no compleixen els mateixos estàndards fitosanitaris i mediambientals. Si una substància se suprimeix a Europa pel risc sobre el medi ambient, per què es permet als de fora? Potser no és el mateix medi ambient?
Em sembla important recordar per acabar que recuperar el potencial productiu de la nostra agricultura és un pas imprescindible si volem tenir cura del nostre medi ambient.
Jesús Domingo Martínez
23.06.25
|
