No cal jugar amb la PAC
02.06.2025
La Comissió Europea està preparant una modificacions de base per a la PAC, Subraya, la comissió, que simplificar no és renunciar-hi. Les modificacions que pretén es limiten als punts on l'experiència ha demostrat que calia ajustar o facilitar-ne el compliment. L'ambició verda de la PAC roman intacta, amb un 32% del pressupost destinat a objectius climàtics, mediambientals i de benestar animal.
Aquest paquet de simplificació estableix les bases d'una PAC més moderna, flexible i centrada en el pagès. Reforça la necessitat d’una política adaptada a la realitat del camp, impulsada per la innovació, construïda amb diàleg i orientada a resultats tangibles, segons la Comissió.
Al sector en general no li agrada una pretesa imposició, per que la Política Agrària Comuna no és un caprici del passat ni una relíquia que la Unió Europea hagi de modernitzar a cop de retallada. És la base sobre la qual s'ha construït el model agroalimentari europeu, que garanteix aliments sans, assequibles i sostenibles per a més de 400 milions de ciutadans. Avui, però, aquest pilar està en risc. La Comissió Europea preveu integrar-lo en un fons únic, sense garanties, sense visió comuna i sense una línia pressupostària clara. Una operació perillosa, mal disfressada d'eficiència, que amenaça de desmantellar no només la PAC, sinó també la confiança de milions d'agricultors al projecte europeu.
En aquest sentit, certs sectors llancen un missatge, pensen que des del sector no pot ser més clar: sense pressupost no hi ha PAC, sense PAC no hi ha agricultors, i sense agricultors no hi ha seguretat. I no és una exageració. Només cal fer una ullada a la realitat. Mentre es multipliquen les exigències mediambientals, les inversions necessàries es demoren. Mentre es parla d'autonomia estratègica, es retallen els fons que l'haurien de garantir. I mentre es promet una transició justa, es deixa al camp sense xarxa. Quina mena de transició és aquesta? A qui beneficia?
El camp europeu, els últims dies, amb mobilitzacions a 20 països ha parlat alt i clar. S’ha lliurat un manifest contundent, amb arguments sòlids i demandes legítimes. El mínim que esperen de la Comissió Europea és una resposta igual de clara: un compromís real amb el futur del sector, amb el manteniment duna PAC forta, comunitària i ben finançada. Perquè si la Unió Europea vol parlar de seguretat, sostenibilitat i cohesió territorial, primer ha de mirar el camp. I escoltar. Sembla que el que hi ha en aquests moments entre mans no és clarament en aquesta línia.
Jesús Domingo Martínez
|
