Les causes de l'apagada
06.05.2025
La xarxa elèctrica no és una cosa tan senzilla i estable com sembla. Estem acostumats que el subministrament sigui estable i constant en potència disponible (kilowatts) en voltatge (220 volts monofàsics) i en freqüència (50 hercis). Per comprendre què va passar el 28 d'abril primer cal entendre com funciona el corrent altern que flueix per la xarxa elèctrica. Aquest corrent és oscil·lant, no camina en una direcció, sinó que oscil·la a raó de 50 vegades per segon. És una ona, un vaivé, que camina en direccions oposades alternant-se 50 vegades cada segon (50 hercis). Aquest valor ha de ser estable a tota la xarxa nacional i sincronitzat. És a dir, no només és que totes les centrals de generació hagin de generar aquests 50 hercis, a més ho han de fer a l'uníson, vibrant alhora com una gran orquestra sense desfasaments.
A més a més, la xarxa ha d'estar equilibrada en potències. Això vol dir que cada dècima de segon a Espanya cal generar la mateixa energia que es consumeix. Per exemple, quan tu apagues la llum del saló, una central espanyola ha baixat instantàniament aquesta potència de producció i així sincronitza totes les fonts de generació i consum. Com pot imaginar el lector després de comprendre la xarxa, el miraculós és que tinguem energia elèctrica diàriament sense cap interrupció a casa nostra. Atès que és un sistema molt crític i inestable en què si alguna cosa falla tot s'enfonsa en segons.
Què passa si en un moment determinat hi ha un desequilibri entre oferta i demanda (generació i consum) d'energia? Si el desequilibri es dóna en forma d'excés de generació, habitualment per una baixada sobtada del consum a què la generació no té temps de seguir, el que passa és que la freqüència de xarxa tendeix a accelerar-se per sobre dels 50 hercis. És un procés similar al que passaria al cotxe si continues accelerant però no t'has adonat que ve una baixada: el motor s'accelera. En el cas invers, si el desajust és tan gran que la demanda (consum elèctric) és més gran que l'oferta (generació) la xarxa s'alenteix a freqüències menors de 50 hercis. Fent el mateix símil automobilístic és com si no t'has adonat que ve una pujada, no acceleres prou i les revolucions del teu cotxe cauen (s'ofega). Si ho traslladem al sistema elèctric, és més fàcil d'entendre.
Quan la xarxa no és capaç de respondre a temps i corregir el desajust de freqüència, es produeix un succés en cadena on s'apaguen totes les centrals. Per què? Perquè la majoria tenen com a comanda la desconnexió si veuen que la freqüència està excessivament lluny dels 50HZ. És una qüestió de seguretat. Tota la xarxa, la generació i els consums estan dissenyats per funcionar a aquesta freqüència. Imaginem una llar. Si de cop i volta, la xarxa li subministra de cop 65 hercis, tots els electrodomèstics patirien danys (potser, en alguns casos, podrien arribar a incendiar-se). Això és, bàsicament, el que va passar a l'apagada espanyola. Va existir en un moment donat una zona on la freqüència de xarxa es va desestabilitzar, per un succés encara per investigar que es va propagar per tota la xarxa fent-la caure. Darrere de tot això hi va haver una línia elèctrica que va caure, un desajust entre oferta i demanda local, una font de generació que va caure sobtadament o fins i tot un ciberatac.
Per què es va propagar tan ràpid? I per què la xarxa era tan feble en aquell moment? Per entendre-ho, necessitem un darrer concepte: la freqüència síncrona o generació rodant de la xarxa. Els generadors tradicionals giratoris aporten inèrcia a la freqüència de xarxa. Com que tenen massa i estan girant, si la freqüència puja o baixa, aquests tendeixen a mantenir-la estable. Es resisteixen els canvis de freqüència i aporten estabilitat. Aquest fenomen no es dóna a les fonts renovables actuals (fotovoltaica i eòlica) que simplement lliuren energia a la xarxa a la freqüència que hi sigui. En el moment de l'apagada, el 70% de la generació era renovable i, per tant, hi havia poques fonts que aportessin estabilitat a la freqüència (nuclears, centrals de gas i hidroelèctrica). En aquell moment, es va donar una fallada local (encara per investigar) i la xarxa no en pot mantenir la freqüència. La decisió es va propagar i es va ensorrar gran part de la xarxa.
Les renovables avui no estabilitzen la xarxa, però podrien fer-ho si s'instal·len amb una tecnologia anomenada grid forming que simula la càrrega rodant. Esperem que aquest succés serveixi per posar el focus a comptar amb una xarxa més estable, perquè els darrers anys el focus només ha consistit a ficar més potència renovable sense preocupar-nos i posant en risc la seva estabilitat i seguretat.
Marcos Rupérez, profesor de OBS Business School
01/05/2025 296
|
