Orina humana com a fertilitzant sostenible
31.03.2025
Segons un estudi de el Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), la recuperació de nutrients a partir de l'orina humana es podria convertir en una via eficaç per produir fertilitzants sostenibles destinats a l'agricultura urbana. El treball avalua el impacte ambiental de la recuperació de nitrogen a partir d'aigües grogues procedents d'edificis, i en destaquen els beneficis per reduir les emissions de CO₂, el consum d'aigua i la dependència de fertilitzants d'origen fòssil.
Amb una demanda mundial de fertilitzants nitrogenats en constant augment —la FAO estima que creix un 1% anual, cosa que suposa 1.074 M t més cada any—, el desenvolupament d'alternatives renovables esdevé una prioritat. Actualment aquests fertilitzants depenen en gran mesura de l'ús de gas natural, petroli i carbó, generant un elevat cost energètic i mediambiental.
L'estudi, liderat pel grup Sostenipra en col·laboració amb el grup GENOCOV del Departament d'Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB, analitza el potencial de l'orina com a font local de nutrients. Aquest residu líquid humà és ric en nitrogen i, després de ser tractat adequadament, es pot utilitzar per fertilitzar cultius reduint l'ús de recursos externs i millorant la sostenibilitat del cicle agrícola.
El nitrat produït s'ha utilitzat per alimentar cultius hidropònics de tomàquets en un hivernacle. Segons les dades de l'estudi, amb 1 m³ d'orina tractada es poden obtenir 7,5 kg de nitrogen, suficients per produir fins a 2,4 t de tomàquets cultivats a l'aire lliure.
Tot i que la investigació continua en fase experimental, s'han obtingut resultats prometedors que suggereixen un alt potencial ambiental i econòmic si s'apliqués a gran escala. Entre les proves en curs hi ha l'anàlisi de possibles residus farmacològics presents a l'orina i el seu efecte sobre els cultius.
Jesús Domingo Martínez
|
