El carboni a les plantes durant la floració
24.03.2025
El carboni és un element essencial en la fisiologia de les plantes i exerceix un paper crucial a l'etapa de floració.
Durant aquesta fase, les plantes experimenten una demanda energètica considerable, cosa que fa que l'assimilació i la utilització del carboni sigui un factor determinant per a l'èxit reproductiu i la producció de fruits o llavors.
Les plantes obtenen el carboni del diòxid de carboni (CO₂), present a l'atmosfera, mitjançant el procés de fotosíntesi. A través de l'acció de la clorofil·la i la llum solar, les plantes converteixen el CO₂ en sucres simples com la glucosa, que posteriorment són utilitzats per al creixement i el desenvolupament. Durant la floració, el transport i la distribució d'aquests carbohidrats tenen un paper fonamental per assegurar l'èxit de la producció floral.
A la fase vegetativa, la major part del carboni fixat es destina al desenvolupament de fulles, tiges i arrels. Tot i això, amb l'arribada de la floració, la prioritat de la planta canvia, dirigint una major quantitat de recursos cap a la formació de flors i estructures reproductives. Aquest canvi en la distribució del carboni és degut a l'acció de fitohormones com la giberelina i l'àcid abscísic, que regulen l'assignació de carbohidrats i altres compostos necessaris per a la floració.
A més, els sucres generats a la fotosíntesi actuen no només com a font d'energia, sinó també com a senyals metabòlics que desencadenen l'expressió de gens relacionats amb la floració. D'aquesta manera, el carboni no només és un recurs energètic, sinó que també té un paper regulador al cicle de vida de la planta.
Quan la disponibilitat de carboni és insuficient, a causa de factors com estrès ambiental, deficiència de llum o problemes a la fotosíntesi, les plantes poden presentar una floració deficient. La manca de carbohidrats pot provocar la caiguda prematura de flors, una menor producció de pol·len i, en última instància, una reducció en el rendiment de fruits o llavors.
Algunes estratègies per mitigar aquest problema inclouen el maneig adequat de la nutrició, l'optimització de la llum en cultius protegits i l'aplicació de bioestimulants que millorin l'eficiència fotosintètica i l'absorció de carboni.
Jesús Domingo Martínez
|