Perspectives agrícoles a mitjà termini
13.01.2025
Després d'anys en què el creixement agrícola a la UE va estar impulsat per la demanda de biocombustibles o pinsos, és probable que la propera dècada estigui marcada per fenòmens meteorològics extrems, malalties emergents, limitacions mediambientals (qualitat del sòl, recursos hídrics, fertilitzants, fitosanitaris , etc.), possible escassetat de mà d'obra, canvis en els hàbits alimentaris i també per la digitalització del sector. Per això, en les seves perspectives recents fins al 2035, la Comissió Europea preveu un creixement més lent de la productivitat als països de la UE.
Tot i que la qualitat dels sòls (la Comissió Europea calcula que al voltant del 60-70% tenen mala salut) podria millorar en els propers anys, l'aigua és sens dubte un dels principals factors de risc que podria afectar la productivitat agrícola a mitjà termini. I la migració cap al nord de les zones agroclimàtiques de la UE és una altra de les conseqüències principals del canvi climàtic. La viabilitat dels cultius a les diferents regions es veu amenaçada mentre augmenta la freqüència de fenòmens meteorològics extrems, com ara inundacions i onades de calor.
En aquestes condicions, és probable que el rendiment dels cereals i les oleaginoses creixi només de manera marginal d'aquí al 2035: els beneficis de l'agricultura de precisió, la digitalització, una possible millora de la salut del sòl, així com una reducció de les diferències de rendiment entre els països de la UE es veuran contrarestats pels efectes negatius del canvi climàtic i les limitacions en la disponibilitat i assequibilitat de determinats insums agrícoles (per exemple, els productes fitosanitaris o els fertilitzants).
En conseqüència, les collites de la UE podrien augmentar lleugerament, impulsades per la producció de proteaginoses, blat de moro i ordi. També s'espera que la producció de blat es recuperi després del descens registrat el 2024. La mateixa situació s'aplica a les oleaginoses i les proteaginoses, ja que s'espera que els rendiments de soja, gira-sol, colza i lleguminoses a la UE augmentin només marginalment (un 3,9%, 1,4%, 0,1% i 0,4%, respectivament, en comparació del període 2022-2024).
El consum de cultius herbacis amb finalitats alimentàries podria mantenir-se relativament estable, mentre que el seu ús en pinsos i biocombustibles disminuirà.
Jesús Domingo Martínez
|
