Els ecologistes i l'alimentació
15.07.2024
És públic i notori que el sector agropecuari europeu està molt malament. Ho demostren a les mobilitzacions i ho reconeixen les diferents administracions en les seves paraules, que no en els seus fets. No hi ha una causa única que expliqui per si mateixa la pèrdua brutal de rendibilitat dels pagesos i ramaders. Podem parlar de l'escalada dels costos de producció, del desequilibri dins de la cadena alimentària, de les importacions sense traves i en condicions de competència deslleial, de la càrrega burocràtica absolutament inassumible… Però també podem parlar d'un factor que no té menys importància en la crisi agrària: les imposicions de caràcter pseudoecologista que la Unió Europea (UE) ha anat implantant en els darrers temps.
A diferència dels ecòlegs, que analitzen l'ecologia des del prisma científic i racional, els ecologistes empenyen la classe política a prendre mesures ideològiques, emocionals, sense arguments objectius. Aquesta manera d'actuar tan arbitrària en assumptes tan sensibles com, per exemple, la prohibició de noves tècniques genòmiques, la restricció de matèries actives fitosanitàries, la reducció de fertilitzants, les limitacions de conreu, les distàncies de seguretat, els terminis de cremes agrícoles i moltíssims més, han abocat que els nostres costos siguin altíssims, les nostres collites siguin més baixes i la nostra rendibilitat sigui mínima, moltes vegades ruïnosa.
Per això a Espanya hi ha més d'un milió d'hectàrees abandonades, l'edat mitjana ja ronda els 65 anys, que només el 10% dels agricultors tinguin menys de 41 anys i que en els propers cinc anys dos de cada tres es jubilin. A més, gràcies també a l'activisme pseudoecologista, la UE ha portat els preus que paguen els consumidors a màxims històrics quan els productors no poden viure dignament.
Un dels greus riscos que corre la UE és continuar deixant que certs ecologistes acabin per enfonsar el sector agrari i, amb això, provoquin més despoblament rural, més incendis, més desert i la cistella de la compra més cara, que és el que ja està passant.
Jesús Domingo Martínez
|
