|
|
|
|
|
|
Notícies
|
|
|
|
|
|
Infollotja
|
|
|
|
|
Setmanalment trobarà en aquest butlletí informatiu, la informació de les tendències, els preus fixats i les notícies d'interès pel sector. |
|
|
registri's ara »
|
|
|
|
Perdre diners i cobrar tard
13.11.2020
Partim d'un fet i anem al gra des del principi: la Llei de la cadena alimentària, des de la seva entrada en vigor el 2014, no ha servit perquè els agricultors i ramaders millorin la seva posició negociadora, ni per evitar que la bretxa que separa els preus que perceben i els que paga el consumidor sigui cada vegada més gran. Qui ho dubti que es documenti a Eurostat i si encara no convenç, que tiri d'hemeroteca i vegi les fotos dels tractors al carrer al febrer i març.
El Ministeri va fer un toc d'alerta fa mig any (sí, mig any ja) articulant la prohibició de destruir el valor a la cadena i el deure que als productors se'ls pagui (quina menys!) El que els costa produir el raïm, la llet, el cereal, la fruita, l'oliva o la carn. Zero drames: en el negoci de l'agroalimentació, que mou 150.000 milions d'euros anuals, hauria d'haver marge per a això. Però en això es va quedar la cosa: en soroll que va retrunyir molt en el sector, però que no ha causat el més mínim canvi real en la situació al camp. Després va arribar el Coronavirus i va distreure l'atenció del tot.
En aquests dies, els diputats de la Comissió d'Agricultura de Congrés s'afanyen a veure quines millores són capaços de pactar per regular la Cadena Alimentària i posar remei a la tremenda frustració que viu el camp davant d'una realitat que es nega tossudament a respectar la Llei i els costos de producció.
El partit es jugarà en dos temps. El primer ara, amb les esmenes en tràmit d'urgència a el Reial decret llei de març. El segon, quan el Govern meta en Corts el seu projecte de Llei per a transposar la Directiva Europea de Pràctiques Comercials Deslleials. En aquesta primera part, el Govern juga al fet que ni l'oposició (ni els seus companys de legislatura) li fiquin gols i fiar-ho tot a un procés parlamentari posterior, ordinari i més lent, que li donarà oxigen fins a maig de l'any que ve per poder seguir dient que el bo-bo, està per arribar.
Per U d'U l'ideal hagués estat reformar el millorable ara (i es podia fer) perquè tenir com més aviat una bona norma per a la Cadena Alimentària és fonamental perquè agricultors i ramaders tinguin una remuneració justa en els seus preus. No és prou, però ajudaria molt, sobretot si n'hi ha, a més, un Govern declaradament decidit a que es compleixi. Això també.
El que per descomptat sobra són entitats, que diuen representar als productors, fent apologia que és dolent complir la llei, o que com la llei no es compleix, millor que es tregui. En aquestes darrers setmanes i mesos, hem observat com es defensaven, des de cooperatives o organitzacions agràries, en comandita amb la indústria, llibertats que el camp no ha demanat: la llibertat de vendre per sota el cost de producció i la llibertat de cobrar més tard . ¿No sembla surrealista? ¡Es defensa el dret a la precarietat!
És cert que clar que, segons les circumstàncies, pot ser que ens veiem obligats a vendre perdent diners (més vegades de les desitjables) o que no ens hagi quedat en ocasions més remei que empassar amb els retards en el pagament (encara que, en això la AICA, sí que està vigilant i sancionant i esperem que segueixi). Però elevar això, que és una calamitat per a l'economia de les nostres cases, a el nivell d'estratègia comercial "per ser competitius", per exemple en el sector de fruites i hortalisses o en el de l'oli d'oliva, només pot sortir d'algú que no viu ni del que conrea, ni del que produeix en la seva explotació.
Que es parli de "llibertat" per cobrar menys i més tard quan els agricultors i ramaders seguim rebent ofertes per renegociar contractes d'aquestes que un Corleone diria "que no podem rebutjar", és una broma inacceptable. Si no tenim capacitat de negociar, aquesta és, i disculpin-me l'expressió, una llibertat de merda.
La llei és necessària i és imperiós fer que es compleixi. Per això cal remozarla i apuntalar-la. En funció de com es desenvolupin els esdeveniments seguirem insistint en qüestions que ens semblen fonamentals, com la definició de la posició de domini, comptar amb referències oficials de costos productius o un règim sancionador exemplaritzant.
Jesús Domingo
09.11.2020
|
|
|
