Un màxim històric
06.09.2018
El comerç mundial de cereals arribarà a un màxim històric aquesta campanya
El Consell Internacional de Cereals ha revisat a l'alça la seva estimació de producció mundial de cereals en el seu informe d'agost. Preveu 4 Mt més, arribant a 2.063 Mt, xifra que és 29 Mt més baixa que en la campanya passada. Condicions meteorològiques adverses són les culpables de la retallada mensual de producció, retallada que s'ha donat principalment a la Unió Europea (UE) (-9 Mt) i Austràlia (-3 Mt). Aquests descensos han estat parcialment compensats per majors xifres als EUA (+12 Mt), Ucraïna (+2 Mt) i l'Argentina (+2 Mt).
El consum mundial de cereals augmenta 1 Mt, principalment a causa del creixement en pinsos, ja que el blat de moro supera les caigudes de consum de blat i l'ordi.
Tot i que les existències mundials de cap de campanya estimades a l'agost són superiors a les de juliol (538 Mt), suposen una caiguda anual de 66 Mt, dada que reflecteix una caiguda de les existències finals per segon any seguit.
Les exportacions de blat cauen en 2 Mt però les majors exportacions de blat de moro i ordi donen com a resultat un increment mundial de les exportacions de cereals en 2 Mt fins a les 370 Mt, sent un màxim històric de comerç mundial de cereals.
A Espanya la bona collita de cereals contrasta amb la pèssima esperada a la UE. La collita de cereals ha acabat ja a tot Espanya a una campanya la valoració, pel que fa a volums previstos, difereix en funció de les fonts consultades, que parlen que estarà en la línia "mitjana", "bona" o, fins i tot, que serà "espectacular" i que contrasta amb la pèssima de la UE per la sequera.
Encara que uns es mostren més mesurats i altres més optimistes, tots han coincidit a assenyalar que la campanya va començar amb una sembra molt complicada, en l'últim trimestre de l'any passat, amb un terreny extremadament sec, a conseqüència de la sequera que llavors castigava el camp , i que va provocar problemes de naixença.
Les pluges de febrer van millorar bastant les expectatives inicials -en qualsevol cas ja es va sembrar menys superfície per por de no poder tirar endavant la collita per la falta d'aigua però, segons continuaven i "no paraven", provocaven problemes, per entrar al terreny amb el tractor, el que, en algunes zones, era gairebé impossible.
En no deixar de ploure en els mesos següents es van complicar els tractaments de fertilitzants (de cobertora), així com de fitosanitaris (problemes amb males herbes), que es rentaven (la pluja es portava el tractament), i, en alguns casos va caldre repetir; a més, ja a l'estiu, hi va haver brots nous, que embrutaven la collita.
Alguns han explicat que, amb tota seguretat, estarem davant la tercera millor collita (des de 1990) en valors absoluts, però amb un rendiment mitjà històric que supera la barrera de les 4 tones per hectàrea (4,08 t / ha) i per sobre de les, fins al moment, collites més altes de 2013, amb 3,91 t / ha i un total de 24,1 milions t i de 2016 (3,89 t / ha i 24 milions t).
El fonamental és que "tenim molta collita", sobretot, per satisfer les necessitats de les grans indústries espanyoles ramadera i de fabricació de pinsos i que "fa que el nostre cereal valgui diners".
No obstant això, s'ha criticat que "els preus són els de fa 25 anys" i aquesta situació aquesta "delmant la superfície de cereal" en detriment dels llenyosos, així a Andalusia i Castella-la Manxa aposten per l'olivar; pel ametller també a La Manxa i Castella i Lleó i pel pistatxo a les zones de muntanya.
Gallardo també ha donat xifres, però amb previsions a la baixa per a Espanya (17 milions t de cereal d'hivern als quals cal sumar uns 3 milions per al blat de moro que es sembra a la primavera), tot i que milloren les de l'any passat i ha apuntat que a la resta de la UE hi haurà "un minvament important, d'entre el 5 i el 8%".
Respecte a la campanya de comercialització, el mercat "està ara una mica parat", si bé les tendències apunten que el anirà més aviat a l'alça, però són expectatives per a un mercat, els preus es conformen a nivell internacional.
El cereal és una "commodity" internacional, que cotitza a les borses mundials, de manera que és un mercat que fluctua constantment i al qual també li influeix el preu del petroli.
Alguns productors han lamentat que alguns fabricants de pinsos i de farines parlin d'augmentar preus -si bé encara no han perpetrat aquestes pujades- que és "absolutament injustificat" i ha criticat els baixos preus que reben els agricultors per les seves collites tot i que el pes específic (la qualitat) del cereal és "molt bona".
Amb una producció de cereals destinada a alimentació animal, Senovilla ha ressaltat que alguns agricultors estan tractant de recuperar la producció de blat panificable -avui en dia hi ha dèficit a Espanya-.
En línies generals, amb un consum a Espanya de l'ordre de 35 milions de tones de cereals (amb una mitjana de producció d'uns 24 milions t, s'importa uns 12 milions t), tot just 5, aproximadament, de destinen a consum humà.
Jesús Domingo
03.09.2018
|
