|
|
|
|
|
|
Not?cies
|
|
|
|
|
|
Infollotja
|
|
|
|
|
Setmanalment trobarà en aquest butlletí informatiu, la informació de les tendències, els preus fixats i les notícies d'interès pel sector. |
|
|
registri's ara ?
|
|
|
|
Zones vulnerables per nitrats agraris
07.04.2025
Els departaments de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya han proposat obrir un període d’informació pública d’un mes per presentar al· legacions al projecte d’ordre que revisa les zones vulnerables per contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.
La revisió proposa descatalogar tres municipis actualment designats com a zones vulnerables, després de constatar-se una millora en els indicadors qualitatius i una reducció sostinguda de les concentracions de nitrats. Aquests municipis són Blanes (la Selva, zona vulnerable 2), Cubells (la Noguera, zona vulnerable 6) i Tavertet (Osona, zona vulnerable 3).
Paral·lelament, es planteja ampliar la designació de zona vulnerable a vuit nous municipis: Corbera d'Ebre, Gavet de la Conca, Jorba, Marçà, Pla de Santa Maria, Perelló, Ponts i Sant Sadurní d'Anoia. En aquests casos, s'han detectat concentracions sostingudes de nitrats a aigües subterrànies que justifiquen la inclusió.
En termes generals, les dades mostren una tendència estable a la majoria de les zones vulnerables, tot i que s'han identificat àrees amb increments lleus de contaminació i d'altres amb millores rellevants. L'avaluació es basa en el seguiment dut a terme per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que disposa d'una xarxa de control composta per 1.164 punts distribuïts en aigües subterrànies, epicontinentals i costaneres.
La xarxa de control d'aigües subterrànies està formada per 785 punts (fonts, pous, piezòmetres, etc.), mostrejats anualment, i en 50, de manera trimestral per observar millor l'evolució de les concentracions. D'aquests punts, 591 es troben en zones ja catalogades com a vulnerables.
Pel que fa a les aigües epicontinentals (que inclouen rius, embassaments, estanys i aiguamolls), es disposa de 379 punts de control amb una freqüència de mostreig mensual. A més, les aigües costaneres són analitzades en 63 punts vuit cops l'any. Aquesta estructura de control permet valorar amb precisió l'evolució de la contaminació per nitrats al conjunt del territori català.
Jesús Domingo Martínez
|
|
|
