
|
|

|

|

|

|
Notícies
|

|

|

|

|
Infollotja
|

|
|

|

|
Setmanalment trobarà en aquest butlletí informatiu, la informació de les tendències, els preus fixats i les notícies d'interès pel sector. |
|

|
registri's ara »
|

|
|

|
“Si el meu avi aixequés el cap”
03.02.2025
La manca de demanda al mercat de la llana ha generat un acumulo de vellons en explotacions de tot Europa, especialment a Espanya, provocant problemes d'emmagatzematge i costos d'eliminació elevats. Quan llegeixo aquest problema penso “si el meu avi aixequés el cap”. S'havia passat la vida, el meu avi, “barrejant xurres amb merines” mai millor dit, per tal d'aconseguir augmentar el valor de la llana d'una ovella de llana basta, la Churra, però bona lletera per a la producció de lletons i després llet, de llet per formatges, alhora que aconseguia llana de molt bona qualitat i que se la treien de les mans.
En els darrers anys moltes explotacions han patit dificultats econòmiques a causa de la impossibilitat de comercialitzar la llana dels seus ramats, especialment a Castella-la Manxa però també a la resta d'Espanya i fins i tot d’Europa.
Davant d'aquesta situació, la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de Castella-la Manxa, a través de la Direcció General d'Ordenació Agropecuària, ha publicat al Diari Oficial de Castella-la Manxa (DOCM) una resolució que autoritza la barreja de llana amb fems en explotacions de bestiar oví com a alternativa d’ús.
La normativa estableix que la llana només es podrà barrejar amb fem produït a la mateixa explotació i s'haurà de mantenir entre tres i sis mesos en fase de compostatge. La incorporació es realitzarà en capes horitzontals sobre els fems, amb un gruix màxim de 40 centímetres, i quedarà completament coberta amb més fems. A més, la quantitat de llana afegida no podrà superar el 10% del volum total de fems, i la seva aplicació com a fertilitzant només es podrà fer dins del territori de Castella-la Manxa.
Aquest procediment es regirà pel que disposa el Reial decret 1051/2022, que regula la nutrició sostenible dels sòls agraris. Així mateix, la normativa preveu que, en cas de brots de malalties o qualsevol circumstància que afecti la sanitat animal, l’aplicació d’aquesta tècnica quedarà suspesa mitjançant una resolució específica.
Amb aquesta mesura, la llana deixa de ser un residu sense valor, impensable fa 100 anys per no dir 50, i passa a ser un recurs útil com a fertilitzant agrícola, cosa que obre la possibilitat que els ramaders la utilitzin per al seu propi ús o la comercialitzin com a adob orgànic.
Jesús Domingo Martínez
|
|

|

|
|