La colza, un cultiu tècnic
04.10.2019
En aquest article es pretén donar una visió general divulgativa sobre els aspectes principals, particularitats i maneig adequat d'aquest cultiu, encara poc habitual en algunes zones d'Espanya, i que pot constituir una opció interessant en parcel·les de producció extensiva tradicionalment cerealista.
Fins fa uns anys s'havia considerat la colza com un cultiu "difícil". Part d'aquesta imatge estava basada en algunes experiències poc positives i en una escassa informació sobre el seu cultiu i maneig, així com en la falta d'experiència prèvia de la major part d'agricultors. Cal afegir a això la manca d'informació existent fins fa pocs anys sobre les característiques del nou material vegetal que es comercialitza actualment, així com de la seva adaptació a les característiques específiques de cada zona productora.
Aquest avís de relativa dificultat del cultiu respecte a la producció tradicional cerealícola té bona part de fonament a les exigents condicions de sembra que requereix perquè la població de plantes ben implantades a sortida d'hivern sigui l'adequada. La necessitat d'una sembra precoç (mitjans de setembre) per garantir que les plantes de colza arribin al hivern en estadi de roseta i puguin suportar el rigor tèrmic hivernal sense patir danys, implica unes condicions per a l'adequada preparació del terreny i la saó necessari per una correcta naixença que, en les condicions dels nostres secans, són extremadament variables en aquesta època de l'any, i que poden retardar o entorpir fàcilment la sembra.
D'altra banda, el coleòptil de les llavors de colza a germinació és extremadament sensible a l'encrostament superficial del terreny. En determinades combinacions d'humitat i textura del sòl poden produir fàcilment problemes de naixença. De fet, l'assoliment d'una implantació del cultiu amb una densitat i uniformitat adequades és potser la principal dificultat en el seu maneig.
La colza requereix una sembra precoç (mitjans de setembre) per garantir, en tot cas, que les plantes arribin al hivern en estadi de roseta i puguin suportar sense problemes les gelades hivernals.
L'altra imatge que havia creat certes reserves cap a aquest cultiu és la d'una recol·lecció una mica més delicada i lenta que la del cereal, per evitar pèrdues de gra. La dehiscència de les varietats antigues i el costum o necessitat de dur a terme la recol·lecció en les hores de màxima insolació del dia, poden provocar pèrdues de gra que, amb una adequada regulació de la recol i evitant aquelles hores diürnes de màxima calor, no haurien de suposar un problema.
Actualment, bona part de les recol·lectores que es dediquen a la recol·lecció de colza porten incorporades, en els seus laterals, unes barres de tall verticals que s'obren camí a la màquina evitant així el sacsejat del cultiu i la possible pèrdua de gra que es pogués derivar de això.
Resulta també relativament freqüent veure parcel·les de colza amb infestacions descontrolades de males herbes dicotiledònies. De fet, llevat de les noves varietats Clearfield, el cultiu no admet en vegetació herbicides realment eficients per al control de infectants de fulla ampla, el que fa pràcticament imprescindible el tractament en preemergència amb un bon producte desherbant. Aquesta operació, a la qual l'agricultor tradicionalment cerealista no està habituat, pot contribuir també a aquesta falsa idea de cultiu "difícil", tot i que cal admetre que aquest qualificatiu ja està derivant últimament cap al de cultiu "tècnic".
Descarrega l'article complet donant-te d'alta de forma gratuïta al nostre web.
Segons article d’: Antoni López Querol y Josep Anton Betbesé Lucas. IRTA Lleida.
JD
30.09.2019
|
