|
|
|
|
|
|
Notícies
|
|
|
|
|
|
Infollotja
|
|
|
|
|
Setmanalment trobarà en aquest butlletí informatiu, la informació de les tendències, els preus fixats i les notícies d'interès pel sector. |
|
|
registri's ara »
|
|
|
|
La despesa en alimentació
13.09.2019
En 2018 es va mantenir el valor en el consum d'aliments a Espanya, que va créixer fonamentalment en el consum fora de la llar i en productes frescos, amb maneres de preparació més saludables i amb el supermercat com a canal preferit de compra dels consumidors, segons va resumir el ministre d'Agricultura, Pesca i alimentació en funcions, Luis Planas, en la presentació de l'informe anual del consum d'alimentació corresponent a l'any passat.
Aquest informe ofereix una visió de conjunt sobre el comportament alimentari de les persones residents al nostre país, tant dins com fora de la llar. No es recullen, per tant, el consum realitzat pels turistes ni el realitzat en institucions i col·lectivitats. Com a novetat, l'informe d'aquest any aprofundeix en els aspectes sociodemogràfics del consum.
A la presentació, Planes ha subratllat que els aliments espanyols són el producte de la bona feina de la nostra agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca, transformat per la indústria i distribuït fins al consumidor final per una àmplia xarxa de canals de compra. Pel ministre, "l'alimentació diu molt i molt bo d'Espanya".
Segons ha detallat, la despesa total en alimentació en 2018 va ascendir a 103.077,41 milions d'euros, que ha suposat un increment del 0,5% respecte a 2017, mantenint-se la tendència creixent dels darrers anys. D'ells, un 66,5% es va destinar al consum domèstic i un 33,5% (34.539 M €) a consumicions fora de la llar.
Pel que fa al volum, el consum total a Espanya va arribar a la xifra de 33.464,38 milions de kg / l., Dels quals un 86,1% es va consumir a la llar i un 13,9% fora de casa. Com a mitjana, cada espanyol va ingerir al voltant de 767,87 kg / l. d'aliments i begudes, i una despesa de prop de 2.526,28 euros. Tant el consum com la despesa per càpita va ser més gran dins de la llar que fos.
La despesa total dins de les llars espanyoles va pujar a 68.538,1 milions d'euros, fet que suposa un 1,6% més que el 2017. Aquest increment es deu a l'augment del preu mitjà (1,8%), ja que el volum total adquirit es va mantenir estable (-0,2%). El ministre va matisar que no és possible generar un consum més gran quan en termes de població no hi ha un creixement poblacional sostingut ni associat. També ha assenyalat que per entendre l'evolució del consum, cal analitzar aspectes relacionats amb el nombre de llars a Espanya i la seva composició. Així, l'estancament de la població, la menor grandària de les famílies o l'edat dels seus components estan condicionant el consum, que experimenta un creixement sostingut.
En aquest context d'estabilitat en el consum, els productes frescos representen un volum consumit del 39,5%, i un valor del 42,9%. El preu mitjà dels productes frescos, superior a la mitjana d'alimentació, fa que la llar destini un pressupost similar a l'any passat, tot i que en volum compri menys.
Els productes que suposen un major volum de consum són les fruites, hortalisses, patates fresques, llet i derivats lactis. Junts representen més del 50% dels quilos consumits a les llars espanyoles. En valor, els espanyols gasten més en carn i peix, un 33,6% del pressupost en alimentació a la llar.
De l'informe es desprèn que els espanyols tendeixen cap a productes llestos per consumir (amanides d'IV gamma, plats preparats o càpsules de cafè), i redueixen la ingesta de sucres i de proteïnes d'origen animal. També adquireix un protagonisme especial el consum d'oli d'oliva, amb increments del 9,2% en volum d'oli verge i 7,2% en verge extra.
A la llum d'aquestes dades, el ministre va indicar que els espanyols en general cuiden la seva alimentació i estan disposats a gastar més en productes que ofereixen un valor afegit, com oli d'oliva verge extra o xocolates amb major contingut de cacau. També que les llars amb fills són els que concentren major proporció de consum en relació al seu pes poblacional, juntament amb les parelles adultes sense fills, i retirats. Per la seva banda, les llars de joves consumeixen menys a casa.
Així mateix, les comunitats amb major consum per càpita a la llar són les Illes Balears, Catalunya, Canàries, Galícia, Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia, Castella i Lleó, Aragó, Castella-la Manxa i País Basc, totes per sobre de la mitjana nacional. La despesa per càpita més alt es produeix al País Basc juntament amb Catalunya, seguit per Galícia.
Pel que fa als establiments de compra d'alimentació, el supermercat és el canal preferit pels consumidors, assumint la meitat del volum total de vendes. En alimentació fresca, els súpers i les botigues especialitzades són els canals que presenten major quota.
En volum, fora de la llar es consumeixen més begudes (69%) que aliments (31%), mentre que la proporció s'inverteix en termes de valor (40% en begudes i 60% en aliments) principalment per l'efecte que té el preu mitjà total i el tipus de producte que es consumeix. Com a mitjana, cada espanyol va ingerir al voltant de 138,18 kg / l. i va gastar prop de 1.029,15 euros.
El ministre ha detallat que el consum per càpita fora de la llar augmenta amb l'edat. Així, els majors (de 60 a 75 anys) són els que més consumeixen fora de casa, mentre que els joves menors de 34 anys són els que menys consum representen. Els moments de més consumició fora de casa són els menjars i els sopars, amb més presència d'aliments i, per tant, de volum consumit. De les dades s'observa que els espanyols prefereixen consumir en companyia, bé amb la família (30,7%), els amics (27,1%) o en parella (14,6%), sent la celebració el motiu principal de consum (27,4%).
Per tipus de productes, fora de la llar destaca el consum d'hortalisses, carn, pa, peix i marisc, mentre que les fruites no tenen tant pes en el consum extradomèstic. Pel que fa a begudes, cervesa i aigua concentren prop del 55% de begudes fora de casa.
Finalment, Planes va oferir detalls dels hàbits i tendències del consumidor espanyol. Així, els menjars principals del dia presenten estabilitat, relacionat amb la bona evolució dels menjars i sopars fora de casa. S'evidencia així mateix que els espanyols es dirigeixen cap a la simplificació del menú en els menjars i els sopars, on la versatilitat i la conveniència són la clau en el consum. En concret, els espanyols consumeixen més plat únic i menys menú complet, i el plat per compartir o acompanyar està cada vegada més present. L'amanida verda és el plat més present en el menú de les llars, on l'amanida de tomàquet guanya presència.
La simplificació afecta també el cuinat, ja que les llars aposten per aquelles maneres de preparació més ràpids i saludables (planxa, sense cuinar/fred i bullit/vapor).
JDM
19.08.2019
|
|
|
|
|
